> CAPS.A.
http://www.capsa-art.org/capsa/CAPS.A..html
|
La revista
CAPS.A. es presenta a l’espai
públic de Mataró el 24 d’abril de 1982. Es tracta
d’una petita capsa que conté poemes, dibuixos, fils de seda,
olors i atzars. A mig camí del llibre d’artista, les revistes
ensamblades i altres experimentacions de l’art i de la literatura,
l’edició de 400 exemplars vol arribar al públic de
manera directa i lliure, defugint els canals oficials de la cultura i
el mercat artístic.
En vuit edicions, la CAPS.A. canvia de format, de continguts i
de narratives. Els artífexs del projecte són el poeta J.M. Calleja,
el pintor Jordi Cuyàs i l’escultor Jaume Simon. La CAPS.A. és
una suma de disciplines, d’intercanvis, de propostes i anhels,
feta a moltes mans i per a molts lectors. Les accions i les instal·lacions
al carrer serveixen per a fer pública cada nova edició i
mantenir l’esperit relacional amb la gent.
Amb el pas del temps la CAPS.A. serà menys un objecte manipulat
i signat pels artistes i més un projecte de grup, conceptual
i crític. La darrera edició apareix el 12 d’abril
de 1985.
La CAPS.A. es podia comprar o repartir gratuïtament, era efímera
i lúdica. Ara, vint-i-cinc anys després, la CAPS.A. és
història, és un capítol del món contemporani
a Mataró i ha esdevingut una peça de museu.
|
> CAPS.A.11
a la presó
http://www.capsa-art.org/
Edició: 400 exemplars numerats
Participants: Verònica Aguilera, J.M.Calleja,
Jordi Cuyàs, Pep
Dardanyà, Domènec,
Santi Erill, Andrés Galeano, Neil Harbisson
& Moon
Ribas, Jaume Simon i Joan Urrios
Text: Mar Soteras
Editores:
J.M.Calleja, Jordi Cuyàs y Jaume
Simon
Presentación: 11 de noviembre de 2011
a la presó de Mataró. |
En alguna de les anteriors edicions
de CAPS.A. es va convidar artistes, escriptors, teòrics i músics
a col·laborar a la revista. Aquest cop volem també que
diferents autors aportin un treball inèdit amb una idea comuna:
CAPS.A. a la presó. Entenent la presó en la seva totalitat
(conceptual, filosòfica, política...), al nou número
de la revista hi trobem diferents àmbits de la creació (poesia,
música, videoart, performance, escultura, fotografia, dansa...)
d’artistes molt diversos, quant a tècniques i edats, que
conflueixen en una idea comuna. És per això, que hem
pensat en un nou número adaptat als temps i llenguatges actuals
que sigui un nou repte on s’incorporin els darrers llenguatges
artístics i tecnològics; sense perdre la nostra posició crítica
vers l’abúlia, el cansament, el passotisme, el consum...
També volem que aquest nou número de CAPS.A. sigui una eina per
reivindicar un espai que ha estat, des de l’època de la transició democràtica,
una promesa incomplerta de centre cultural per a la ciutat. La presó,
obra arquitectònica d’Elies Rogent de l’any 1853, fou declarada
bé cultural d’interès nacional, dins l’apartat de
monument històric, per la Generalitat de Catalunya l’any 2001;
i actualment és un dipòsit, no de presoners, sinó d’entitats
culturals. Creiem que la classe política de la ciutat ha de fer una
valoració de l’estat de l’immoble i de la seva actual utilització.
Reivindiquem la presó de Mataró com a espai cultural obert a
la ciutat perquè es pugui conèixer la seva història (arquitectònica,
social, política...) i projectar-la al futur.
|