Espacio/Acción II
Tres momentos para la acción

"Por un frasco, una pócima extraña, todo se vuelve alucinatorio, se aceptan todas las consignas, una acción se enlaza con otra sin resistencia, como en un sueño."

El mandato del Otro: la Caída,
la Repetición y la Negación

Mar Sánchez

El moviment el produeix l'objecte
Joan Pons

Acción Post-cartesiana, (pre...)
Ángel Pastor




1ª acción: El mandato del Otro
La Caída, la Repetición y la Negación

Mar Sánchez
Maestra primaria educación física

En la Puerta/bosque
La Caída

1. Estirar cuerpo y brazos hasta quedar sostenidos tan solo por un hilo (imaginario) en la cabeza.

2. Cortar el hilo y caída delante del bosque en dirección a los “Indicadores”.

3.Atravesar los “Indicadores”, de maneras diferentes: Normal, de espaldas, caminando hacia atrás, en cuatro apoyos.


La repetición

Trabajo de repetición:
a) hacer giros encima de “Las mesajuegos”: brazos extendidos y girar sobre sí mismos secuencia movimiento pies;

 

b) Serie de repetición movimientos de brazos y piernas con extensión (se usará metrónomo)

La negación

Bajar de las mesas y de a dos, trabajo de negación del movimiento:

a)Uno mueve al otro modificando su posición en el espacio y posturas.


b)Uno se mueve (hace de reina) y el otro ha de imitarlo. Los dos mantienen esa posición durante un minuto o dos.

2ª acción: los objetos del Otro
El Moviment el produeix l’objete

Joan Pons
Expresió corporal, dansa

En la Porta/bosc

La máscara del gat
Quatre pals de criquet amb diferents tamanys de pilotes
Quatre lletres


La mirada del gat construeix una acció gramàtica/dramàtica on l’element del llenguatge és l’element del llenguatge és l’acció verbal enlluernant, seduint, absorbint a l’altre tot posant-lo en escena. La mirada és la que modela i fa de l’altre el què vol. Pot tibar de les articulacions del cos per provocar desplaçament, rotació, traslació... d’un segent que, de retruc, pot arrossegar la resta del cos.
.
La mirada:
Imatge del gat, la disfressa
Indueix, movilitza.
Enfatitza, provoca la tensió
Avança o retrocedeix, a la dreta o l’esquerra, des de sota o des dalt.
El joc de la mirada des de dalt o des de sota.

A l’Altre:
Imatge d’astorament i perplexitat.
Desvetla diferents segments articulars.
L’empeny o el xucla (repulsió-atracció)
Provoca també ,canvis del nivell d’alçada.

El Joc de Criquet: Uns pals i unes pilotes son els motos del moviment. Es trata de colpejar-les amb l’objectiu de passar per un recorregut que enlloc de ser fix, és movil.

Les pilotes:
Diferents pesos que es manifesten per la levitat, l’esforç del cop...
Diferent volumens que fan variar la densitat, el desplaçament, la sonoritat...
Diferent velocitat que modifica el temps d’execució...


A l’Altre:

Provoquen la percepció de gran amb l’objecte xic, o de petit amb l’objecte gros.
El volum i el pes són un trampolí a la imaginació i entren en les anomenades fantasies de flotació i de rebot. És típic d’un procés al.lucinatori, molt comú en les estructures mentals de l’individu a l’hora d’enfrontar-se amb un nou objecte.

“Aquest objecte té un volum real i un volumen imaginari. Aques darrer dóna la dimensió tal i com el subjecte veu el món. Estructuralment això té una tradució i una representació concreta al imaginari de cada subjecte: pot ser un temor a defugir, un obstacle a superar, un impuls a projectar...”

Les Lletres invertides:

On la dificultad en llegir paraules del revés és deguda a que estem habituats a llegir movent els ulls d’esquera a dreta. Aquesta pèrdua de significat també es dóna quan una figura o una forma determinada està girada en qualsevol angle, o bè està invertida.

De fet, en la fisiología dels nostres ulls, la visió no és un simple reflexe dels objectes,, sinó un acte constructiu fruit d’una elaboració dels estímuls que arriben als nostres ulls i les imatges que es formen en la capa més interna són, en realitar, invertides. Nosaltres no les veiem del revés perquè el cervell s’encarrega d’invertir-les per poder veure-les del dret.

La realitat doncs la percebem invertida i amb multiplicitat de cares degudes a les combinacions,permutacions i transformacions dels elements que la formen, com a fotocòpia d’aquest nexe tan aliè i a la vegada tan propi que és el llenguatge.

Les Lletres:
Compressió, Suspressió, Combinació; Expansió, Transformació: Gir en diferents angles...

L’Altre:
Provocant-li diferents respostes corporals.

 

3ª acción : La relación con el Otro es interactiva
Acción Post-cartesiana, (pre...)

Angel Pastor
artista, performer


Parte I: El Duende

*Vendarse los ojos con la cinta que sujeta el Book/guía. Ocupar (reconocer) el espacio des.conocido, aunque ya visto de la instalación Espacio/acción I, al que se le añade “sonidos fuera texto”.
Quitarse la cinta de los ojos.

Descanso

Retornamos después del descanso, a la Sala de Debate.


Parte II: Me veo (me ven), luego existo.
Proyección vídeo

*Nos reunimos en comunión en el acto obsceno (transgresor) del voyeur. En el papel anónimo, pero activo, del espectador vamos a ocupar el espacio de la imagen (del Otro).

La proyección del video incide en la estructura del Viaje: Realizamos el viaje, pero este nunca tiene una estructura líneal, a lo largo del recorrido se manifiesta (percibimos) ya el final o punto de llegada (deseado o soñado) y nunca nos abandona (la percepción) el lugar de procedencia (recordado) en el caso de Ulises coinciden el lugar de origen y el del destino. En el caso de Alice no existe sin deseo, sin espejo y sin el cuerpo que lo atraviesa.


Con estas acciones pretendo rendir homenaje a las primitivas tecnologías audiovisuales que tan estrecha relación han mantenido con la “performance”, en un momento previo al arte interactivo o arte en la red, de nuestros días.